Pinzellada Creativa

Qui sap per què…

Pensaments de la mort de l’avi i el després

Pels que no ho sabeu, el dimecres l’avi ens va deixar. Feliç, però ens va deixar. El fet de vetllar una persona estimada durant tres dies no m’ha suposat un esforç però sí que m’ha deixat…no sabria com definir-ho…una sensació molt estranya. Tenia moltes preguntes… i les feia… ens sent? No ens sent? Sap que estem aquí? Quan deixarà de respirar? Això és el que hem de fer? Esperar i ja està? Com serà? Pateix? Què és el que el fa seguir respirant? I mils més… N’hi ha alguns que hi estan més acostumats i altres que, com jo, era el primer cop que ens enfrontàvem a una situació com aquesta. La veritat… impressiona, a més perquè no sabia com seria la meva reacció… I suposo que els metges i les infermeres tampoc saben la reacció que tindran els familiars… S’ha de dir que a l’Hospital de Vilafranca ens van tractar molt i molt bé, ens van donar una habitació per nosaltres sols i ens van deixar estar a tots sense dir-nos res. Suposo que la situació ja era aquesta però igualment els hi agraeixo…

La cosa va canviar quan ja va fer l’última respiració… li estava acariciant el front… i va obrir els ulls, vaig pensar que m’estava mirant! Però no… va deixar de respirar… avi, ens volies veure per últim cop?… moments de tensió… llàgrimes… cinc minuts de silenci… i per avui ja s’ha acabat el dol i la tranquil·litat.

Com que era el primer cop que un familiar donava el cos a la ciència anàvem una mica perduts, vam trucar al telèfon de la targeta i enlloc d’informar-nos de com havíem de procedir ens oferien rams de flors i corones… i nosaltres que no, que no volem rams de flors ni corones, volem saber què hem de fer ara… Al final ho van aconseguir; el tanatori vindrà a buscar el cos. Ok, vam contestar, trucarem a l’Esteve. A no, és que ha de venir el de Vilafranca i abans heu d’anar a pagar. Com? Sí sí, perquè com que s’ha mort fora de Barcelona heu de pagar el trasllat i el trasllat l’ha de fer el tanatori de Vilafranca… ah bé, doncs ves, anirem cap al tanatori que ens manes a pagar el que toqui, màfia, segur.

Mentre uns anàvem al tanatori, els altres es quedaven esperant altres familiars i discutint si posar esqueles, o no, i si fer funerals o no.

Anem cap al tanatori, arribem i al·lucino… o la mort porta molts calers o com coi han fet aquell tanatori que sembla un palau. Em fixo amb la marca, Àltima Serveis Funeraris Integrals, em venen a la ment vagament records d’aquella vaga de funeràries i també alguna que altra baralla de les grans famílies que tallen el “cutarru”.

Entrem… silenci absolut, enorme, silenciós i fred. Buit, no hi havia ningú, només la noia de recepció que ens rep amb una salutació cordial, em sembla que la tenen de “floreru”… Li diem que venim a pagar i que què li devem, amb molt de tacte ens diu que ella no ho sap i que ens hem d’esperar mitja hora. Bé, però diga’ns més o menys perquè ho anirem a buscar o per saber si qualsevol cosa. I diga’ns quins papers necessitem. Res, aquella noia diu que no sap res i que ens hem d’esperar, que marxem i que ja ens trucarà.

On vol que anem Sra.? Decidim no marxar i quedar-nos a esperar, total, tampoc tenim on anar, ens assentem als sofàs davant de la gran cristallera de vidre, a gaudir del paisatge. Impressionant. Miro al meu voltant, per favor… quin edifici… començo a sentir-me un pèl incòmode… passa per allà una senyora molt simpàtica que neteja i li demanem que ens ensenyi les sales. Molt amablement, i suposo que també per avorriment, ens obra cada una de les sales i ens explica una mica les diferències, la castellana i la normal, ah que a més fins i tot amb això fem diferències xd Bé, no és ben bé així… la normal té el fèretre al mig, la castellana és per més d’un mort. Em quedo meravellada, cada sala té com tres espais: l’entrada on hi ha el lavabo i la nevera, després venen una tauleta i uns sofàs, i després la sala de la vetlla. Molt ben distribuït. Mentrestant ens va explicant alguna que altra anècdota, tristes totes, però anècdotes.

També ens ensenya la “capella” que no es capella quan es retira la creu, seria com una sala polivalent per fer qualsevol acte litúrgic o no.

Ara, encara tinc moooltes més preguntes… sobretot… quan deu valdre morir-se allà?

Bé doncs, no tarden massa en cridar-nos per firmar el contracte. El primer que ens diu és ho sento però la concessió del trasllat de cossos la tenim nosaltres, sisi, cap problema només volem pagar i marxar. Val, entrem a dins doncs. No exagero si dic que potser vam estar dues hores entre l’espera i la firma.

Un cop allà comença a redactar el nostre contracte, i el carnet de donant? No el tenim nosaltres… veus? veus per què serveix que la secretària de l’entrada tingui una mica d’idea del que hem de portar per què així no haguem de perdre tant de temps? (res, hi hem de tornar l’endemà a portar-lo…). Continuem, allà ens venen moltes preguntes. Quan val? tant… i si no ho poguéssim pagar? Que és el cas? No. Doncs res… ah vale… i per curiositat… un enterrament normal quan val? Doncs mira amb tot el servei complet (com aquell que es va a depilar eh…) començaria a partir d’uns 3500-4000 i no hi ha límit… ahh… 3500€… 3500? Ja haig de començar a estalviar pel meu, d’enterrament! I si vols incineració? Doncs el mateix! Mare de deu… Sí, són els preus, també depèn del quina cerimònia voleu fer, les assegurances, quin taüt, les flors, els ornaments, les urnes, els nínxols, el vestuari, el maquillatge, la banda sonora, la sala de vetlla, el pica pica… Enmig de tota la tristor s’ha de triar tot això? Quin estres, penso… I quins preus…

El més bo ve ara… que ens avisa un cop hem firmat el contracte i pagat el que tocava que si a Barcelona no volen el cos… te’l tornen… com que te’l tornen? Si, contesta, si per alguna cosa no el volen el tornen… i llavors penso, i si ens tornen el cos? que coi en fem? No miri senyor conductor de cotxe de mors deixi’l aquí al garatge eh, allà al costat del cotxe… No passa res, ens tranquil·litza la dona, si el tornen s’ha de fer el procediment normal, s’ha de contractar el servei complet. Toma! La Sra. devia estar pensant, que el tornin que el tornin que el tornin! Clar… als tanatoris no els deu interessar massa que la gent doni el seu cos a la ciència perquè no ens escuren les butxaques.

Total, marxem d’allà, jo una una mica compungida, ai mare… pobre avi, ara només faltaria que no el volguessin a Barcelona… No pateixi que quan l’haguem entregat us trucarem confirmant que ha arribat bé, a gràcies gràcies… bon dia, ai bona tarda.

La veritat… m’ha agradat molt el lloc… però no m’agradaria estar-m’hi jo rebent allà a tota la gent. Tornem cap a Sant Sadurní, són ja quasi les cinc i mitja i no hem dinat, anem a comprar alguna cosa i dinem a fora la terrassa de casa l’avi, a la tarda comença a venir gent. I m’agrada, m’agrada haver-me sentit acompanyada i sobretot, m’ha agradat estar a casa seva, no un pica pica de gala no, doncs sucs, cerveses i coca, al terrat amb les plantes, amb l’airet que ve de la timba, contemplant el paisatge… definitivament m’ha agradat més estar a casa. Encara que sigui més merder, però és més acollidor, no sentir aquella fredor del tanatori immens amb rajola brillant i vidrieres immenses… sinó, aire fresc, sofàs, i terrat.Bé, avi, tot això és el que em va passar des que ens vas deixar. Sé que des d’algun lloc senties que estàvem allà, oi?

L’endemà fem el funeral. L’església plena, la coral canta, molt bonic… Un cop s’acaba anem a sopar junts, a fer-nos companyia… em dona la sensació que no he tingut temps ni de plorar. Crec que els primers cinc minuts. Després, tothom en marxa a organitzar-ho tot, sort que no havíem de decidir taüts, rams i corones perquè la veritat… no sé si hagués estat molt d’humor. Que es mori un familiar ja és trist… però els moments següents són un no parar, no?

Estic molt tranquil·la perquè sé que s’ho va passar bé fins l’últim moment, i sé que no es va sentir abandonat.

Espero que el teu cos serveixi perquè els metges del demà siguin els que ens curin a nosaltres. Un petó molt gran allà on siguis 🙂

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23 Setembre 2013 by in altres and tagged , , , .
%d bloggers like this: